Aquestes són les dues llegendes que hem creat amb els alumnes del Col·legi Jesús-Maria del barri de Sant Gervasi de Barcelona
Un matí molt enriquidor on hem creat dues llegendes dignes d'entrar al costumari català!
EL BRUIXOT DELS LAVABOS
Diuen els alumnes del Col·legi Jesús i Maria de Sant Gervasi que als lavabos de la mateixa escola,
als que hi ha prop de la classe de sisè, hi viu un bruixot. Si vols fer-lo aparèixer, no costa pas massa: només
cal que tiris de les tres cadenes a la vegada.
El bruixot dels lavabos és baixet i molt prim. La seva pell és ben pàl·lida, té les celles molt poblades i els ulls petits i de color verd brillant. Té una orella gran i una altra petita, i la seva barba és llarga i blanca. Acostuma a dur el cap cobert amb un barret punxegut de color rosa fúcsia. Les seves mans tenen quatre dits, però als peus en té sis. Tothom creu que en Pott (que és com es diu), és un bruixot dolent, antipàtic i egoista, però a la seva manera és simpàtic, bondadós i amable. Ara bé, pel seu aspecte la gent acostuma a deixar-lo de banda. Per culpa d'això el seu caràcter s'ha tornat bastant agre...
Si hi parles és possible que t'ofereixi un poder ben curiós: aconseguir que la persona que vulguis parli només fent el soroll de l'animal que escullis. El problema és que si se te'n va la mà pot ser que la persona s'acabi convertint del tot en l'animal en qüestió...
Per aconseguir el poder cal fer un ritual: calen dos gots plens d'aigua. Cadascú s'arrenca un pèl i el posa al got de l'altre. També cal punxar-se un dit i vessar una gota de sang a cada got. En acabat, cadascú ha de beure el got de l'altre.
El preu a pagar, per això, és molt elevat. El bruixot et demana que li entreguis uns quants anys de vida o bé que li ofereixis un membre de la teva família com a esclau!
Si mai pactes amb ell i després vols trencar el pacte, et cal conèixer el seu punt feble: el cogombre verd. Els cogombres tenen uns petits bonys a la pell, que si el bruixot els toca se li encomanen i aviat la pell se li torna de color verd i plena de verrugues, fins acabar convertint-se en un cogombre. Un cop això passa, li has de treure el barret i deixar-lo en repòs durant tota la nit. Quan es fa de dia, el bruixot torna a tenir el seu aspecte, però el pacte s'ha dissolt.
Molt poca gent sap el seu nom autèntic, i per això se l'acostuma a anomenar amb sobrenoms com ara: TORNABÈSTIA, REFUSACOGOMBRES i ANIMALADOR.
LA VÍBRIA DE MAR I DE FOC
Expliquen els alumnes
del Col·legi Jesús i Maria de Sant Gervasi que a la platja de la Barceloneta, en
un castell amagat al fons del mar, hi viu una víbria (és a dir, una femella de
drac). De dia dorm sota l'aigua, i de nit aprofita la foscor per volar per
damunt de Barcelona, esquivant avions i fent veure que és un núvol de tempesta.
L'únic dia de l'any que surt de l'aigua mentre encara no és
de nit és per la festa de Sant Jordi. De fet, el seu pare és el drac de la
llegenda de Sant Jordi. Com que no està gens contenta que tothom estigui de
part del sant, ella aprofita aquest dia per boicotejar la festa, entrant i
sortint dels llibres per fer ensurts a la gent, canviant el final dels llibres
o, directament, menjant-se'ls de cent en cent.
La Víbria és de color daurat, peluda i amb les dents grosses,
punxegudes i de color rosat. Té una banya al mig del front com la d'un unicorn.
Encara és molt joveneta, i per això sempre porta uns bolquers amb estampat de
monstres. Encara que odii la diada de Sant Jordi, és molt bona víbria.
Si te la trobes et demanarà que l'ajudis d'alguna manera, com
ara desendressant llibres de les parades o cantant ben malament perquè plogui i
la diada sigui un fracàs. Si li caus bé i l'ajudes és fàcil que a canvi
t'ofereixi el poder de fer boles de foc amb les mans i fer-lo volar per on
vulguis amb el poder de la ment. El poder té només un problema: gasta molt el
cervell humà, i si n'abuses et debilites i podries arribar a perdre la
consciència i no despertar-te mai més.
Si mai coneixes algú que ha quedat desmaiat per culpa de fer
servir el poder, el pots ajudar remullant una rosa el dia del seu aniversari i
enterrant-la sota la sorra. Al cap de 24 hores l'has de desenterrar i bufar ben
fort fins que la rosa es desintegri. Quan ja no hi és, has de punxar a la
persona amb una de les espines i de seguida es despertarà, però haurà perdut el
poder.
El preu que demana la víbria per donar-te el poder és ben
fàcil: només vol un parell de sabates de taló o bé una colònia de marca. Ni es
posa les sabates ni fa servir la colònia, però en fa col·lecció i amb això és
la víbria més feliç del mon.
Si mai la trobeu per Sant Jordi i no voleu que arruini la
diada, cal que la feu riure fent-li pessigolles o explicant-li acudits. La
víbria, si riu, corre un gran perill, perquè si riu massa començ a inflar-se i
inflar-se com un globus i acaba explotant. Com que ella sap que no pot riure,
de seguida fugirà i les persones tindrem la festa en pau.
No se sap el nom propi de la Víbria, pero normalment se
l'anomena ESGARRIADIADES, RIUQUEPETA o ENDRAPALLIBRES.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada