VISITA A LA FUNDACIÓ LLOR DE SANT BOI DE LLOBREGAT

Aquestes són les dues llegendes que hem creat amb els alumnes de la Fundació Llor de Sant Boi de Llobregat



Un matí d'allò més interessant on hem inventat dues rondalles que poc els falta per ser certes del tot!

LA BRUIXA ESBORRANENS

Diuen alguns alumnes de la Fundació Llor que al pati hi viu una bruixa, que contacta amb els humans la nit de Halloween, i la resta de l’any està amagada en un cau que té a les clavegueres. 

Sembla una dona normal, però la reconeixereu perquè és extremadament lletja, porta tota la roba estripada i de color negre, excepte un jersei de color groc deslluït. Millor no refirar-se’n massa, perquè és mentidera i molt astuta. 

Quan contacta amb els humans generelament és per oferir-los un poder màgic: el de la invisibilitat. Per una banda és molt pràctic i divertit, però també pot ser perillós: si et fas mal mentre ets invisible ningú no et pot veure per ajudar-te. 

Per aconseguir el poder la bruixa et demanarà que entris a les clavegueres, et deixis endur pel corrent d’aigua fins al mar i allà trobis un diamant que hi ha enterrat a la sorra. També et demana que li paguis amb la teva mascota. Les bruixes necessiten mascotes com gats, gossos, mussols i ratolins. Amb un encanteri els fan intel·ligents i els fan servir com a servents i esclaus. 

La bruixa té dos punts febles: l’aigua de mar i les cebes. Si aconsegueixes que mossegui una ceba sense adonar-se’n, quedarà petrificada durant unes hores. Així podràs prendre-li de nou el diamant, i si el tornes a l’aigua el pacte quedarà trencat per sempre més (és útil saber-ho, per si mai te’n canses de ser invisible i veure com la vida passa sense que la gent et faci cas)

No se sap el nom de la bruixa, però a Sant Boi l’anomenen la POCSALADA, l’ESBORRANENS i la CEBAFUGISSERA.

             

EL GEGANT MUDADEMIDES

Diuen els alumnes de la Fundació Llor que a la cuina del menjador de l’escola s’ha vist aparèixer una criatura gegantina, que a vegades també ronda pels conductes d’aire de la sala d’actes. 

Normalment se l’ha vist pels voltants del dia 7 d’octubre. Pel que sembla, aquest dia és una data molt assenyalada entre la comunitat d’éssers gegants, que s’anomena la Gegantina. Cada any s’escull quin serà el nou Rei dels Gegants. 

El gegant que viu a l’escola és tan i tan gros que no és capaç de veure’ns, perquè per a ell som petits com microbis. Els seus cabells emmaranyats són frondosos com una selva tropical, i té bastant bon caràcter. Però no sempre és així de gros: és capaç de disminuir la seva mida fins a ser més petit que un ratolí, per poder-se amagar dels humans.

Si mai te’l trobes és ben possible que t’ofereixi un pdoer màgic: el de la força sobrehumana. Cal anar amb compte, perquè qui té aquest poder molt sovint no pot controlar-lo i acaba fent mal a les persones que s’estima o destrossant objectes i edificis sense
adonar-se’n. 

Per donar-te el poder et demanarà que superis una prova: que endevinis una endevinalla (fàcil, perquè sempre diu la mateixa: “Oro parece, plata no es. Qué es?”), que el guanyis en una cursa (bastant fàcil, perquè pesa tant que no corre massa de pressa) i que aconsegueixis fer-lo caure a terra (aquesta és la prova més difícil, però es pot aconseguir si li fas la traveta).

A banda de les tres proves, obtenir el poder té un preu. El gegant et demanarà que li omplis la seva cantimplora amb poció per fer-se gran i petit. La poció s’ha de fer amb molta cura, barrejant aigua de mar, molsa del bosc, terra, pedres fogueres i tres gotes
de sang humana. 

Si mai pactes amb ell i després te’n penedeixes perquè has deixat casa teva feta una ruïna o el gos del veí fet una croqueta, hi ha una única manera de trencar el pacte: fer-li olorar una rosa. El més aconsellable és fer-ho mentre dorm, perquè si et veu a venir el més probable és que t’esclafi amb la seva manota gegant.

Ningú no sap com se diu, però a la Fundació Llor l’anomenen en MANASSES, en REGALAFORCES i el MUDADEMIDES.