Aquestes són les dues llegendes que hem creat amb els alumnes de cinquè i sisè de l'Escola Nen Jesús de Praga de Badalona.
Hem passat una tarda ben divertida creant un parell de personatges llegendaris instal·lats a la nosta localitat.
Conta la llegenda que cada any, per Pasqua, un ésser misteriós feia ballar el cap de valent als alumnes de cinquè de l'Escola Nen Jesús de Praga. Es tractava d'un gnom, que tenia una debilitat molt gran per aquesta festivitat, potser perquè va ser durant els dies de Pasqua que havia trobat la seva nova llar.
El gnom vivia a les mateixes golfes de l'escola, al pis de dalt, allà on cap alumne té permís per entrar. Hi havia arribat per casualitat. Anys enrere, un alumne l'havia confós amb un ninot d'una mona de pasqua i l'havia dut a classe dins de la motxilla. El gnom havia aprofitat l'hora del pati, quan l'aula estava buida, per fugir de la motxilla i trepar pels graons de les escales (que eren més alts que ell mateix) fins amagar-se a les golfes.
Algunes vegades, tot i que normalment no sortia del seu amagatall excepte els dies de Pasqua, algun alumne l'havia vist i, entre uns i altres, els nens s'havien fet una idea bastant clara de quin aspecte tenia aquell ésser. El gnom duia un barret punxegut de color lila que es podia posar i treure, perquè a vegades anava amb el cap descobert. Tenia quatre celles, que coronaven uns ullets minúsculs, de color verd. La seva boca era gegant, amb dents de conill. Tenia unes potes curtes i rodanxones, amb uns peuots grossos com els dels pallassos, calçats amb unes sabatetes amb una mica de taló.
Si mai te'l trobaves, t'oferia el poder de tenir bona sort per sempre més. T'explicava que, com tots els gnoms de la seva espècie, havia nascut sota un trèvol de quatre fulles, de manera que la sort l'obeïa com si fos un quisso fidel, i la podia traspassar a qui la volgués. Tenir bona sort no semblava pas una mala cosa, però aquells alumnes temeraris que acceptaven el pacte veien com la vida se'ls complicava a cada moment. Aviat els seus amics es cansaven de veure que tot els sortia bé, i encara que tenien sempre la sort de la seva part, cada vegada estaven més i més sols, perquè l'amistat és una cosa que cal llaurar i no ve mai d'un cop d'atzar.
Per oferir-te el poder, el gnom et demanava que resolguessis tres problemes matemàtics, però tot i que et semblava que el resolies tu mateix, ell feia tot el possible per fer-te veure si una igualtat era incorrecta o t'havies deixat de fer una operació en algun dels problemes. Un cop havies superat la prova, el gnom t'agafava de les mans i deia unes paraules que, per als éssers humans, no tenien cap mena de sentit. Tu les havies de repetir, i un cop pronunciades, tenies el do de la sort absoluta.
Els alumnes i professors de l'escola van adonar-se ben aviat que aquell gnom era una mala influència per a tothom, perquè d'ençà que vivia a l'escola cada vegada hi havia més alumnes tristos i solitaris. Un no se'n podia refiar massa, perquè dins aquell aspecte inofensiu, s'hi amagava un cor malvat, que tenia ganes d'escampar aquell mal per tot arreu, i sabia del cert que cap humà no era capaç de suportar el pes de la sort absoluta. Per això des del claustre de professors es va contactar amb un munt d'experts en gnoms, que els van explicar com es podia trencar el pacte i que els afectats tornessin a dur una vida normal. Calia adreçar-se al gnom i exigir-li d'acabar amb la sort. El gnom, lligat pel pacte, es veuria obligat a deslliurar-nos d'aquell poder sempre i quan resolguessin un enigma complicadíssim. La característica d'aquell enigma és que el gnom sempre donava una pista que aparentment no tenia res a veure amb el tema de la pregunta, però que a la vegada era la solució. Sabent això, tots els alumnes que havien fet pactes van poder trencar-los, i els que encara no ho havien fet van guardar-se ben prou de parlar amb el gnom.
Cada vegada més avorrit, veient que ningú no li seguia el joc, el gnom va decidir sortir ben poc del seu amagatall, i ara fa tants anys que no surt que hi ha qui dubta que hagi existit mai.
Però si sou curiosos i pugeu a les golfes, segur que encara el trobeu allà, sospirant d'avorriment.
NOTA: El gnom d'aquesta història pertany a una espècie molt concreta. Si veieu un gnom no cal que fugiu, perquè la majoria són bondadosos i quan t'ofereixen un favor o un cop de màgia no s'hi amaga cap parany. Només cal que us assegureu que no us heu topat amb un gnom com el nostre, conegut també com a ESCAMPAAMISTATS, BONMATEMÀTIC, PORTAPROBLEMES, BELLUGAAMICS o AGAFASORTS.
Hem passat una tarda ben divertida creant un parell de personatges llegendaris instal·lats a la nosta localitat.
LLEGENDA DE CINQUÈ
EL GNOM DE LA SORT
Conta la llegenda que cada any, per Pasqua, un ésser misteriós feia ballar el cap de valent als alumnes de cinquè de l'Escola Nen Jesús de Praga. Es tractava d'un gnom, que tenia una debilitat molt gran per aquesta festivitat, potser perquè va ser durant els dies de Pasqua que havia trobat la seva nova llar.
El gnom vivia a les mateixes golfes de l'escola, al pis de dalt, allà on cap alumne té permís per entrar. Hi havia arribat per casualitat. Anys enrere, un alumne l'havia confós amb un ninot d'una mona de pasqua i l'havia dut a classe dins de la motxilla. El gnom havia aprofitat l'hora del pati, quan l'aula estava buida, per fugir de la motxilla i trepar pels graons de les escales (que eren més alts que ell mateix) fins amagar-se a les golfes.
Algunes vegades, tot i que normalment no sortia del seu amagatall excepte els dies de Pasqua, algun alumne l'havia vist i, entre uns i altres, els nens s'havien fet una idea bastant clara de quin aspecte tenia aquell ésser. El gnom duia un barret punxegut de color lila que es podia posar i treure, perquè a vegades anava amb el cap descobert. Tenia quatre celles, que coronaven uns ullets minúsculs, de color verd. La seva boca era gegant, amb dents de conill. Tenia unes potes curtes i rodanxones, amb uns peuots grossos com els dels pallassos, calçats amb unes sabatetes amb una mica de taló.
Si mai te'l trobaves, t'oferia el poder de tenir bona sort per sempre més. T'explicava que, com tots els gnoms de la seva espècie, havia nascut sota un trèvol de quatre fulles, de manera que la sort l'obeïa com si fos un quisso fidel, i la podia traspassar a qui la volgués. Tenir bona sort no semblava pas una mala cosa, però aquells alumnes temeraris que acceptaven el pacte veien com la vida se'ls complicava a cada moment. Aviat els seus amics es cansaven de veure que tot els sortia bé, i encara que tenien sempre la sort de la seva part, cada vegada estaven més i més sols, perquè l'amistat és una cosa que cal llaurar i no ve mai d'un cop d'atzar.
Per oferir-te el poder, el gnom et demanava que resolguessis tres problemes matemàtics, però tot i que et semblava que el resolies tu mateix, ell feia tot el possible per fer-te veure si una igualtat era incorrecta o t'havies deixat de fer una operació en algun dels problemes. Un cop havies superat la prova, el gnom t'agafava de les mans i deia unes paraules que, per als éssers humans, no tenien cap mena de sentit. Tu les havies de repetir, i un cop pronunciades, tenies el do de la sort absoluta.
Els alumnes i professors de l'escola van adonar-se ben aviat que aquell gnom era una mala influència per a tothom, perquè d'ençà que vivia a l'escola cada vegada hi havia més alumnes tristos i solitaris. Un no se'n podia refiar massa, perquè dins aquell aspecte inofensiu, s'hi amagava un cor malvat, que tenia ganes d'escampar aquell mal per tot arreu, i sabia del cert que cap humà no era capaç de suportar el pes de la sort absoluta. Per això des del claustre de professors es va contactar amb un munt d'experts en gnoms, que els van explicar com es podia trencar el pacte i que els afectats tornessin a dur una vida normal. Calia adreçar-se al gnom i exigir-li d'acabar amb la sort. El gnom, lligat pel pacte, es veuria obligat a deslliurar-nos d'aquell poder sempre i quan resolguessin un enigma complicadíssim. La característica d'aquell enigma és que el gnom sempre donava una pista que aparentment no tenia res a veure amb el tema de la pregunta, però que a la vegada era la solució. Sabent això, tots els alumnes que havien fet pactes van poder trencar-los, i els que encara no ho havien fet van guardar-se ben prou de parlar amb el gnom.
Cada vegada més avorrit, veient que ningú no li seguia el joc, el gnom va decidir sortir ben poc del seu amagatall, i ara fa tants anys que no surt que hi ha qui dubta que hagi existit mai.
Però si sou curiosos i pugeu a les golfes, segur que encara el trobeu allà, sospirant d'avorriment.
NOTA: El gnom d'aquesta història pertany a una espècie molt concreta. Si veieu un gnom no cal que fugiu, perquè la majoria són bondadosos i quan t'ofereixen un favor o un cop de màgia no s'hi amaga cap parany. Només cal que us assegureu que no us heu topat amb un gnom com el nostre, conegut també com a ESCAMPAAMISTATS, BONMATEMÀTIC, PORTAPROBLEMES, BELLUGAAMICS o AGAFASORTS.
LLEGENDA DE SISÈ
LA BRUIXA CAMUFLADA
Es diu que a la platja de Badalona, quan el Pont del Petroli ja està tancat als visitants, una bruixa es passeja per la vora del far, fent servir els poders de la llum nocturna per al seu propi benefici. Se la pot veure totes les nits de l'any, fent titil·lar les llumetes del far, com si fossin focs follets que obeeixen la seva voluntat.
Per veure-la de la vora, però, cal esperar a la nit de Halloween, que és l'únic moment de l'any que es permet trepitjar terra ferma i passejar-se entre els humans. Com que aquell dia hi ha moltes persones disfressades de bruixa i de bruixot, li és fàcil passar desapercebuda. Tot i així no desaprofita cap oportunitat per entaular conversa, de manera que si mai us trobeu amb una dona xerraire disfressada de bruixa durant la nit de Halloween, potser es tracti d'ella.
Per estar-ne més segurs, us farem una descripció detallada del seu aspecte:
-Té cabells negres i llargs
-Té arrugues per tota la cara
-Duu un barret punxegut
-No se separa mai de la seva escombra
-Duu calçat negre amb punta punxeguda
-És tan prima que sembla que s'hagi de trencar en qualsevol moment
-És baixeta
-Té unes ungles tan llargues que gairebé arriben a terra
-És molt antipàtica (això es veu al cap d'una estona de xerrar-hi. Al principi és encantadora, però quan ja et té amb el cap emboirat, veus clarament que és ben dolenta i mesquina)
Si mai la trobes, un cop l'hagis reconegut serà massa tard, perquè ja t'haurà ofert el seu pacte i estaràs sota l'embruix. A aquelles alçades ja no pots retrocedir, i hi ha un 101% de possibilitats que caiguis al seu parany. El poder que t'ofereix és cedir-te els seus poders màgics, però a canvi et domina la voluntat, de manera que a tu et sembla un bon tracte perquè pots fer màgia, però a la pràctica ella no et deixa fer res perquè passes a ser una mena d'esclau. Això ho aprofita, perquè com més persones domina més gran és el seu poder.
Un altre inconvenient són els caçadors de bruixes. Un cop has pactat et converteixes en una bruixa, en certa manera, així que passes a ser un perill públic que cal combatre. En conjunt, pactar amb aquesta bruixa és un mal negoci t'ho miris com t'ho miris.
Per fer el pacte et fa beure un glop d'un beuratge que sempre du al damunt en un petit flascó. Ella es posa l'altre meitat del beuratge a la boca i tots dos heu d'escupir a la vegada, a terra. Llavors la bruixa remena el líquid i es queda vigilant mentre es crema a la llum de la lluna, fins que no en queda ni rastre. Llavors, el pacte ja està dat i beneït.
A sobre, la bruixa et demanarà una cosa molt valuosa a canvi d'aquests poders. Dins el flascó hi guardarà per sempre més l'ànima del teu ésser més estimat (que no pots escollir tu). Si mai t'hi repenses i li robes el flascó, i decideixes obrir-lo, i bé si aquest flascó es trenqués, es desencadenarien un seguit de calamitats: l'extinció de la humanitat, la caiguda de meteorits... totes les ànimes anirien a l'infern sense excepció, i al cap de cent anys, totes aquestes ànimes reviurien en forma de zombie o altres monstres.
Per sort, no hi ha ningú que no tingui punts febles. A aquesta bruixa, si l'esquitxes amb suc de llimona, se li crema tota la part afectada. Així la podem controlar i demanar-li que ens expliqui (a la força) com podem desfer el pacte. Cada persona ha de fer una poció diferent per trencar el seu pacte, però el darrer cop que en va trencar un, per posar un exemple, va demanar que l'afectat bullís aigua, sucre, sal, farina, escarabats gegants i formigues roges. Si tens estómac per empassar-t'ho, el pacte es desfà sense conseqüències.
NOTA: Amb aquesta narració no estem pas dient que totes les bruixes siguin dolentes, perquè totes totes no les coneixem. Tot i així, les que pertanyen a l'espècie de la Bruixa del Pont del Petroli sí que són més dolentes que la tinya. Responen a nom de ROBAHONESTOS, EMBOLICATROQUES, XUCLÀNIMES, TRENCACORS i VOLAVELLES.
NOTA: Amb aquesta narració no estem pas dient que totes les bruixes siguin dolentes, perquè totes totes no les coneixem. Tot i així, les que pertanyen a l'espècie de la Bruixa del Pont del Petroli sí que són més dolentes que la tinya. Responen a nom de ROBAHONESTOS, EMBOLICATROQUES, XUCLÀNIMES, TRENCACORS i VOLAVELLES.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada