Aquesta és la llegenda que hem creat amb els alumnes del Col·legi San Juan de la Cruz de Ripollet.
Un matí molt divertit on ens hem debatit entre el bé, el mal, el passat i el futur.
LA DONA DE MAR I DE TEMPS
Conten els veïns de Ripollet que sota la superfície del mar Mediterrani, a la vora de la illa de Mallorca, hi habita una misteriosa dona d'aigua.
Es diu que la dona només pot sortir a la superfície i contactar amb els éssers humans el dia de Cap d'Any, des del punt que sonen les campanades fins a finalitzar la primera hora de l'any.
El seu aspecte és ben sorprenent: te dues orelles de gos, el nas llargarut i els ulls que li canvien de color. Els seus cabells son daurats i se'ls cobreix amb un barret punxegut. El seu cos ens pot recordar el d'una sirena, amb una cua d'escames daurades acabada en punxa, com la cua d'un rèptil o d'un dinosaure.
Quan la dona d'aigua troba un ésser humà, li ofereix el poder de viatjar en el temps. El ritual per adquirir el poder és ben senzill: cal anar a la font pública de l'ajuntament de Ripollet i omplir una ampolleta d'aigua per donar-la a la Dona d'Aigua. Cal vigilar, perquè aquella aigua no és potable i les persones no la poden beure.
La Dona d'aigua també demana una altra cosa a l'ésser humà: unes gotes de sang. Gràcies a aquesta mostra de sang, la dona és capaç de transformar-se en un ésser humà i conviure amb nosaltres durant un temps.
El tracte sembla la mar de profitós per als humans. Només hi ha un perill: si viatges deu cops al futur et quedaras allà atrapat i no podràs tornar, i si viatgea deu cops al passat, canviaries la línea del temps i causaries un daltabaix còsmic.
Per trencar el pacte, cal conèixer el seu punt feble: les petxines que duu amagades als cabells. Cada petxina és un trofeu que la dona va guanyar cada vegada que superava una prova per ser Dona d'Aigua.
Si ets capaç de prendre-li una d'aquestes petxines i la conserves durant un dia sencer, el pacte quedarà trencat per sempre més.
No sabem com es diu la Dona d'Aigua, tot i que a Ripollet l'anomenen CAPGIRAÈPOQUES, TRENCATEMPS i l'EMPETXINADA.
Es diu que la dona només pot sortir a la superfície i contactar amb els éssers humans el dia de Cap d'Any, des del punt que sonen les campanades fins a finalitzar la primera hora de l'any.
El seu aspecte és ben sorprenent: te dues orelles de gos, el nas llargarut i els ulls que li canvien de color. Els seus cabells son daurats i se'ls cobreix amb un barret punxegut. El seu cos ens pot recordar el d'una sirena, amb una cua d'escames daurades acabada en punxa, com la cua d'un rèptil o d'un dinosaure.
Quan la dona d'aigua troba un ésser humà, li ofereix el poder de viatjar en el temps. El ritual per adquirir el poder és ben senzill: cal anar a la font pública de l'ajuntament de Ripollet i omplir una ampolleta d'aigua per donar-la a la Dona d'Aigua. Cal vigilar, perquè aquella aigua no és potable i les persones no la poden beure.
La Dona d'aigua també demana una altra cosa a l'ésser humà: unes gotes de sang. Gràcies a aquesta mostra de sang, la dona és capaç de transformar-se en un ésser humà i conviure amb nosaltres durant un temps.
El tracte sembla la mar de profitós per als humans. Només hi ha un perill: si viatges deu cops al futur et quedaras allà atrapat i no podràs tornar, i si viatgea deu cops al passat, canviaries la línea del temps i causaries un daltabaix còsmic.
Per trencar el pacte, cal conèixer el seu punt feble: les petxines que duu amagades als cabells. Cada petxina és un trofeu que la dona va guanyar cada vegada que superava una prova per ser Dona d'Aigua.
Si ets capaç de prendre-li una d'aquestes petxines i la conserves durant un dia sencer, el pacte quedarà trencat per sempre més.
No sabem com es diu la Dona d'Aigua, tot i que a Ripollet l'anomenen CAPGIRAÈPOQUES, TRENCATEMPS i l'EMPETXINADA.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada